miércoles, 26 de noviembre de 2008

Apoyo masivo a la Revolución Bolivariana



El PSUV consiguió el 77% de las gobernaciones (17 de 23) y un 81% de las alcaldías (265 de 327), un total de 5.504.902 millones de votos (1.300.000 más que en la anterior elección)

Logró quedarse con 18 de 24 capitales de los estados de Venezuela.

El PCV alcanzó aproximadamente (por lo que he logrado saber por internet, que nunca se sabe) un total de 150.000 votos, una cifra que lleva ascendiendo elección tras elección.

Por tanto, el pueblo apoya el proceso revolucionario, apoya a Chavez, mal que les pese a los escuálidos y a los burgueses extranjeros.

¡Digan lo que digan, Venezuela es roja, rojita!

viernes, 21 de noviembre de 2008

23N: Elecciones en Venezuela


El llamado Socialismo del siglo XXI en Venezuela de nuevo, es puesto a prueba. Viendo anteriores resultados (11 de 12: tres presidenciales, tres referendos, dos elecciones parlamentarias, dos municipales y una regional, una derrota pírrica en la reforma constitucional) podemos imaginarnos, y esperamos, que el proyecto siga adelante.

Algunas de las victorias de Chavez y del pueblo son las siguientes:

- Reducción de la pobreza extrema: de 20,3 a 9,4%

- Reducción de la pobreza general: de 50,4 a 33,07%

- Reducción de la diferencia riqueza-pobreza: de 28,1 a 18%

- Reducción de la mortalidad infantil: de 21,4 a 13,9%

- Reducción del paro: de 16,06 a 6,3%

- Aumento del salario mínimo: de 100.000 bolivares a 614.790, el más alto de Latinoamerica (154 a 286$)

- Aumento del poder adquisitivo: 400%

- Reducción de la inflación promedio: de los anteriores gobiernos (22'7%, 45'3%, 59'4%) a 18'4%

- Aumento de la inversion en Educación: de 3,38 a 5,43%

- Aumento en preescolar: de 44,7 a 60,6%

- Aumento en la educación básica: 89,7 a 99,5%

- Aumento en educación media y diversificada: de 27,3 a 41%

- Aumento en superior: de 21,8 a 30,2%

- Aumento en alimentación escolar: de 252.284 a 1.815.977

- Aumento en el acceso a internet: de 680.000 a 4.142.068



En definitiva, ya que no dispongo de tiempo, deseo que el PSUV logre las 12 de 13. Y que los camaradas del PCV no se queden atrás.

sábado, 15 de noviembre de 2008

El 15N, "Izquierda" "Unida" y la Crisis


Hoy voy a analizar tres cuestiones: La IX Asamblea de IU, actualmente en desarrollo, la famosa reunión del G-20+2, y de las "movilizaciones" en su contra.


Bien, mucho se ha hablado sobre la Asamblea, las listas, las llamadas familias, las consecuencias, etc. pero seamos serios: Dejando a un lado que salga quien salga, la manera en que lo hagan, y que cogerán las riendas de una organización putrefacta, ¿A alguien le importa su desenlace? ¿Ahora mismo, IU a quien representa?

No representa a nadie, a la clase trabajadora le trae al pairo quien consiga la coordinación o si hay finalmente varios, porque ha perdido toda la credibilidad, y mucho antes perdió la conexión con la calle, la fuerza y la esperanza en su propio futuro. Llamazaristas, el PCE (sic), Nacional II, la CUT... ¿para que? Ya hemos visto que incluso con la coyuntura actual son incapaces de moverse un poco.

Hagan un favor a la izquierda, a los revolucionarios, al pueblo, y váyanse ustedes a la mierda.


En cuanto a la reunión mantenida hoy por los burgueses del G20 más Holanda y España, no ha habido sorpresas: vagos y difusos compromisos (fortalecer la transparencia, regulación y cooperación de mercados, etc.) y más fechas para reunirse.

Pero lo interesante han sido las convocatorias cibernéticas en contra. A mi, como a tantos otros, nos a recordado esto a otras situaciones como la absurda llamada a la huelga general en Julio y manifestaciones por todos lados, que obviamente, fue un fracaso total, o las ultimas movidas por la vivienda digna. Hoy habían convocadas por lo menos unas ¡75 manifestaciones! por todo el Estado Español, habiendo incluso casos donde el lugar era diferente (por ejemplo, en Sabadell he visto que habían 2 lugares distintos).

Por cierto, esta vez también ha sido un fracaso estrepitoso, exceptuando casos especiales como Madrid y Barcelona donde si ha habido gente que ha apoyado la iniciativa y por tanto, organizado un poco, pero nada luminoso.

Y como no, ya tenían que llegar voces defendiendo esta estupidez, hablando de auto gestión, de espontaneidad, de que al menos alguien lucha, etc. Este debate ya se generó tiempos atrás, aunque no hubieran frikis anónimos llamando a través del ordenador a la movilización, sin más.

Esto me hace reflexionar una vez más sobre la necesidad de organización, del Partido Comunista vanguardia de la clase trabajadora, de dirigir la lucha y no permitir dejarla en manos de nadie o de revisionistas, como actualmente sucede.

Esforcémonos, trabajemos duro, porque no es en vano, hoy mas que nunca, a por la Victoria.

viernes, 7 de noviembre de 2008

Todxs a la calle el 13 de Noviembre, ¡NO A LA LEC!


Posicionamiento de la AEP ante la LEC:

Durant el passat mes de maig el Govern de la Generalitat va presentar l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Després de l’ampli rebuig frontal des dels més diversos sectors de la societat que van inspirar les bases, presentades a principis d’any, es considerava que el nou redactat s’adequava més en les línies marcades en el Pacte Nacional per l’Educació, tot i que encara arrossegava algunes mancances cròniques.

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes ens mostrem sorpresos pel gir complet que ha patit l’articulat de l’Avantprojecte després de la seva presentació en públic i suposadament després d’un període de consulta popular, en una maniobra orientada a aconseguir el suport social per una llei i posteriorment, amb nocturnitat i falta de transparència en ple període de vacances, aprovar-ne una altra.

Tal com va transcendir a la premsa durant l’estiu, des del Govern s’havien realitzat modificacions molt profundes en el redactat tan sols una setmana abans de ser aprovat definitivament per tal de ser cursat per la ratificació al Parlament com a nova Llei d’Educació de Catalunya. És tal la falta de democràcia d’aquesta actuació del Conseller Maragall que no només la comunitat educativa va tornar a mostrar el seu rebuig, així com les entitats i sindicats vinculats, sinó que els propis socis del Govern van desmarcar-se del projecte.

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes rebutjem l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) pels següents motius:

1.La sistemàtica substitució de la fórmula de Servei públic d’educació per Servei educatiu d’interès públic. Aquest nou concepte introdueix una diferenciació entre escoles públiques i escoles concertades i privades sustentant legalment aquesta dualitat. La modificació, no només eximeix les escoles privades i concertades de la responsabilitat social que tenen el deure de complir, sinó que aprofundeix en la línia tradicional de privilegis de què gaudeixen. No volem escoles de primera i escoles de segona: els centres sostinguts amb fons públics s’han d’integrar en una única xarxa que rebi el nom irrenunciable de Servei Públic d’Educació. Entenem que renunciar a aquesta denominació és avergonyir-se d’un servei comú, d’un model educatiu que ha de ser universal, obert, equitatiu i gratuït i renunciar a prestigiar-lo política i socialment.

2.No es garanteix el 6% del PIB per Educació. Per garantir la cohesió social i el desenvolupament, l’Educació ha de ser una prioritat. Un govern responsable amb el seu país no es pot permetre el luxe de retallar aquest percentatge: una educació de qualitat requereix un bon finançament.

3.No es recullen de manera adient els drets i deures dels estudiants. La Llei elimina el decret de drets i deures de l’alumnat, deixant a criteri dels centres la regulació d’aquests i barreja els drets bàsics amb els de caràcter disciplinari, posant especial èmfasi en les sancions correctores. Considerem que aquest enfoc erroni i exigim un desenvolupament posterior d’aquests aspectes en forma de decret per tal d’assegurar una participació real dels i les estudiants en els espais de decisió dels centres, i apostar clarament per enfortir les relacions de l’ensenyament formal amb el teixit social i associatiu més enllà dels murs dels centres.

4.No es garanteix la laïcitat de l’educació. L’educació pública s’ha de sustentar en els valors democràtics, de respecte i lliure pensament. Així, la religió no té cabuda a les escoles i la Llei ha de fer un pas endavant per frenar la difusió de la doctrina catòlica en espais públics, entenent que aquest fet suposa un tractament diferencial cap a un grup concret.

5.No es presenta una visió integral de l’educació. L’educació va molt més enllà de les escoles i cal que la Llei reflecteixi i combini tant l’educació formal com la informal i la no-formal. Esplais, caus o activitats extraescolars conformen també espais d’educació que mereixen un lloc rellevant a la Llei. A més a més, aquesta hauria de reconèixer la tasca educativa de les entitats del lleure educatiu, de les famílies, de les associacions, etc. Entenem que aquesta ampliació del concepte d’educació era un motiu fonamental per l’elaboració d’aquesta Llei.

6.El concepte de convivència dels diferents grups de la comunitat educativa es desvirtua. Entenem que la convivència als centres és l’exercici del repartiment de responsabilitats entre els diferents actors de la comunitat educativa i l’aplicació de mesures per millorar la interacció dels grups i la seva participació. No s’ha d’enfocar la convivència com la gestió i ressolució de conflictes o l’aplicació de mesures sancionadores, com fa la Llei.

7.No es regulen les sancions per aquells centres del Servei públic d’educació que no compleixin les normes reguladores del procediment d’admissió d’alumnes. Aquest fet torna a diferenciar les escoles públiques i les concertades i privades, aprofundint altra vegada en la fractura que suposa la doble xarxa. És indispensable que totes les escoles sostingudes amb fons públics s’avaluïn amb els mateixos criteris i hagin de respondre a les mateixes directrius.

8.No s’assegura la participació real de tota la comunitat educativa en l’elaboració dels projectes educatius dels centres. Pel que fa a les escoles públiques, el Consell Escolar només pot participar en la fase d’aprovació del projecte educatiu però no hi pot incidir des del principi, fent efectiva la seva participació. Pel que fa a les escoles de titularitat privada la situació és molt més greu ja que no s’assegura la participació efectiva ni del claustre de professors ni del Consell Escolar, concentrant tots els poders en el titular del centre.

9.No es tracten adequadament els ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris. No es recull la necessitat de potenciar de manera decidida el parvulari, el batxillerat i la FP, estenent cada vegada més la obligatorietat de l’educació. Per una formació i cohesió social adients cal que tots els alumnes accedeixin als ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris en igualtat de condicions. A banda d’això, la Llei no assegura el manteniment del batxillerat nocturn presencial, no parla de la remuneració de les pràctiques obligatòries de les FP, no considera que la demanda d’estudiants alhora de regular el nombre i tipus de FP sigui rellevant, etc.

10.Les empreses tenen un peu ficat als Consells Escolars. Considerem que no està justificada la presència de les empreses al si dels Consells Escolars entenent que la formació a l’escola ha de ser absolutament independent de les voluntats del teixit empresarial. Cal que s’asseguri l’autonomia del Sistema Públic d’Educació per garantir una educació integral de qualitat.

Reclamem un Govern que respecti el Pacte Nacional per l’Educació, el qual malgrat no haver signat considerem el mínim irrenunciable per a un futur desplegament i millora del sistema educatiu català. Exigim un Govern que no cedeixi davant les pressions de l’ensenyament privat ni dels partits polítics i sectors que el representen. Així, animem als i les estudiants de secundària i d’educació superior, al professorat, al personal d’administració i serveis, a les mares i pares, i a tota la comunitat educativa i a la societat en general a expressar la seva opinió i a unir-se a totes les mobilitzacions que s’organitzin en contra d’aquesta Llei i a denunciar la demagògia i falta de democràcia amb què s’està duent a terma aquest procés.

Sense educació no hi ha país! Per un ensenyament veritablement públic i de qualitat, els i les estudiants no volem aquesta Llei!

Barcelona, 3 de novembre de 2008

AEP – Associació d’Estudiants Progressistes

www.aep.cat / aep@aep.cat

lunes, 3 de noviembre de 2008

¿Elecciones? en EEUU


Pronto serán las "elecciones" del estado mas influyente en el mundo entero. ¿Os habíais enterado? ¡No me lo puedo creer! Si por los mass media no dícen ni pío, ni dan cuerda a Obama, ni tratan de hacernos creer que 'eso' es democratico...

Es realmente vergonzoso que hasta muchos progresistas (y no me refiero a los progres del psoe) y compañeros se pregunten si realmente cambiará la situacion, si en EEUU empezará una época de avances en los derechos y libertades.

¡De verdad os creéis que hubiera llegado tan alto, que hubiera conseguido tanta financiación y apoyos, si fuera una persona que tuviera verdadero afán de cambio?!

Además, no nos engañemos, los gobiernos están por y para satisfacer las necesidades de las grandes empresas y burguesía, ni pinchan, ni cortan. Sea Obama o sea McCain, el resultado será el mismo, quien manda es la oligarquía oculta detrás del poder político.

Todo esto sin comentar el "sistema electoral", que se necesita, por lo menos, un articulo a parte.

Aunque ya os adelanto quien vencerá, y lo llevo diciendo desde que aun estaba la candidata Clinton, será Obama, por las siguientes tres razones principales:

- Los poderosos estaban ante una importante disyuntiva: ¿seguir como hasta ahora, o hacer el imperialismo más presentable? Optaron por la segunda, que encarnaba Obama perfectamente.

- Como racistas en potencia, prefieren dejar a un hombre negro la responsabilidad de enfrentarse a las inevitables revueltas que vendrán con el tiempo. (el dólar, el petroleo, la gravisima deuda, la crisis,...)

- Propone un dominio americano a través de representantes, de acciones secretas, algo que interesa actualmente mucho más que las guerras abiertas


¡El cambio tan solo es posible con la Revolución!

¡Por unos Estados Unidos Socialistas!